TOVALLONS NEGRES

Ada Colau fa “llit familiar”

Un fill al llit és una cosa. Més d’un fill, una altra

En una entrevista aquest cap de setmana, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, explicava que fa “llit familiar”, aquesta pràctica que consisteix a dormir amb el fill o els fills petits al mateix llit.

Quan tens un bebè acabat de néixer (“ressièn nascut”, que diria la meva tieta Pura) te’l poses a la mateixa cambra. N'hi ha que se’l posen al llit i n'hi ha que se’l posen en un bressol, per por d’aixafar-lo. Dormir amb els bebès es fa i s’ha fet arreu del món. Es practiqui o no, sempre hi ha un dia que els fills volen venir al teu llit. Tots hem abraçat, sota els llençols calents, aquell cos valuós i petit, fent un 'quaranta-quatre', i hem pensat en famílies d’óssos o de gats, tots junts. Per a mi, en això de la criança i l’educació tot està bé i tothom té raó. Em sembla fantàstic veure nens en cotxets plegables d’última generació i nens embolcallats en mantes de colors com feien els indis.

Però sobre aquesta pràctica –tan plaent, sens dubte, perquè té caducitat– hi ha una qüestió per solucionar. Un fill al llit és una cosa. Més d’un fill, una altra. Els llits són com són, de grossos. Amb dos nens al llit un dels dos adults (si n’hi ha dos) no hi cap i se n’ha d’anar al llit dels nens o al sofà. Conec homes (normalment, en les parelles heterosexuals és la dona qui dorm amb els nens i l’home el que “no hi cap”) que n’estan encantats, de dormir sols. Però em pregunto, llavors, com s’ho fan per a la vida sexual. Quan els nens són petits, d’acord, no estàs per a festes i només t’excita dormir, però els anys passen i el pèl creix. De dia no hi ha gaire estona per coincidir, ni que sigui als 'meublés' de la França Xica. Què fan? ¿Acaben deixant els nens al llit “de matrimoni” i, quan s’han ben adormit, se’n van una estona al sofà? Si no fan això ja sé què fan. Són d’aquells que el dissabte a la tarda et truquen per dir-te que “En Pau i la Dora tenen moltes ganes de quedar amb la Maria i la Ivet” per, tot seguit, encolomar-te’ls. Els tinc clissats.