TOVALLONS NEGRES

Bagselonne

Hi ha dues maneres d’expulsar gitanos, igual que hi ha dues maneres d’empresonar separatistes

A mi, l’actitud que m’agrada del pacte de Ciutadans amb Vox és la del candidat Valls, que es mostra (es mostrava, vaja, abans que es produís) escandalitzat. És una gran manera de fer oblidar a tothom el principal retret que se li farà en campanya: que ell va ser més Vox que un diccionari quan va expulsar uns (milers de) gitanos de França, com a primer ministre, cosa que l’acosta molt a la idea de paradís que deu tenir el tal Ortega Smith. Quan en Valls es fa fotos als mercats i diu “Bagselonne, Vhon nadhal... Fulís nafidath...”, amb aquell deliciós accent, sempre penso en la nena que va fer agafar d’un autobús escolar, era d’excursió, per repatriar-la. Potser, quan ho va ordenar, duia la mateixa jaqueta de buata i tot.

Hi ha dues maneres d’expulsar gitanos, de la mateixa manera que hi ha dues maneres d’empresonar separatistes. La primera: fent-se el feminista i l’amic dels gais. La segona: mostrant-se masclista i enemic dels gais. Els de Vox han triat la segona opció, cosa que els converteix en un partit molt sincer. En tots dos casos, expulsant gitanos o empresonant separatistes, els partits de dreta, o de centre o esquerra 'foie', fan el que han de fer pel bé suprem. Que no és ni Déu, ni la família, ni els drets humans; és la pàtria. La pàtria és com el contenidor del rebuig: hi cap tot el que no pots reciclar. Hi cap tot allò que no cap als altres contenidors. Per la pàtria ignores Déu, la família o els drets humans. Per la pàtria s’ha torturat, s’han indultat torturadors, s’han inventat delictes, s’ha matat, s’ha mentit.

En aquest sentit, com a aspirant a alcalde de Barcelona, Manuel Valls tracta la ciutat com tractaria Barcelona World. És un parc d’atraccions. La tinc jo perquè no la tinguis tu. La tinc jo per ensenyar-la als caps d’estat. Si el Bronx està degradat, fa gràcia i tot, oi? Si a Barcelona no hi ha pisos, hi ha droga, hi ha brutícia, hi ha massa guiris, què importa? El que s’ha de procurar és que no hi hagi indepes, ni comunistes. Gais, uns quants. Però als “tablaos flamencos".