Borrell i els immigrants

Des de l’episodi de l’escopinada postmoderna, penso, amb tota sinceritat, que el ministre Josep Borrell veu el món d’una manera peculiar i no del tot ajustada als paràmetres del realisme. Ara ha participat en una conferència anomenada 'Migración y ciudades'. Amb ell, hi havia el representant del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), Ignacio Corlazzoli, que va dir que “l’immigrant no pren llocs de treball, sinó que en general en crea”. Llavors, el ministre de la desinfecció va replicar: “Depèn de a qui. Segurament a mi no, la meva càtedra la universitat no me la prendrà un immigrant, però hi ha sectors on competeixen”. Josep Borrell, doncs, creu erròniament que tots els immigrants aspiren a feines no especialitzades. Poden fer de netejadors o de manobres però no de catedràtics i de ministres com ell. I aquest prejudici demostra que no va pel món. No va a la Seguretat Social, on hi ha moltíssims metges marroquins o libanesos. No va als restaurants o, si hi va, no s’interessa pels xefs i pels sommeliers, que són francesos, italians, belgues, escocesos... No llegeix llibres, alguns dels quals, escrits en la llengua del país d’adopció per part d’immigrants del Japó, el Pakistan, la Gran Bretanya... No va pel món, perquè si no veuria que per les feines hi competeix tothom, no pas els “immigrants” contra “els autòctons”.

Borrell va ser secretari d’estat d’Hisenda, i també candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol, però ho va haver de deixar per un escàndol de frau fiscal. Més tard, va entrar a l'empresa Abengoa, que el va fer president del consell assessor per 300.000 euros anuals. És veritat que la majoria d’immigrants no podran accedir a aquesta meravella de feina. Però la majoria d’espanyols tampoc. I no per incapacitat, sinó per les particulars característiques giratòries de la porta d’entrada a l’esmentat lloc de treball.