Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

Buzz Lightyear

Estimats Jordis, Quim Forn i Oriol Junqueras, em diuen que rebeu aquest diari i, per tant, potser podeu arribar a llegir aquesta mena de carta. Ajorno, cada dia, la decisió d’escriure-us personalment, perquè escriure-us personalment és com donar per segur que trigareu a sortir. Però ahir mateix ja ens van dir que preparen tota una causa (perdoneu que no sigui exacta amb el llenguatge jurídic) contra altra gent del Govern, i que no ho faran públic fins al dia 22 per “no interferir en la campanya”. Com si dir que no ho diran no fos una altra tenebrosa interferència. (Suposem, doncs, que tenen enquestes favorables als indepes.) El dia 22. El dia que la gent normal (aquest cop sí, la gent normal, la gent que no fa mal a ningú i només vol el bé per als altres, perquè té família i mascotes i plantes) fa el sopar de Nadal amb els de la feina, si és que en té, de feina. I ja prepara el tió. I en condicions normals (altre cop la paraula, que tothom gasta i llepa) fa broma dels cunyats, del consumisme, de la sal de fruita, de les borratxeres en un karaoke i de les barbes dels Reis. De la felicitat absoluta.

Res és normal amb vosaltres a la presó. Ahir mateix, quan pel 155 s’enduien les obres de Sixena, un grup de lleidatans valents van anar al museu a fer guàrdia. “Que no se’ls emportin, que no els identifiquin...”, pensàvem tots. Perquè sabem que si vosaltres sou a la presó acusats d’aquest delicte absurd (sedició), qualsevol manifestant pot seguir la mateixa sinistra sort. Hem anat a Brussel·les a manifestar-nos (amb aquesta gràcia nostra performer). Allà no hi havia rastre de catalanofòbia i, per un moment, ens hem sentit alegres, com sempre, com a les manis, com quan cantàvem “Passi-ho bé”. Com aquells cops, abans que us tanquessin, que enraonàvem amb vosaltres del futur i no ens pensàvem que seria aquest. Tenim al cap els vostres fills. Res els tornarà aquests dies i ho sabem, perquè també en tenim, de fills. Com diria Buzz Lightyear, la joguina que no sabia que era una joguina: “Fins a l’infinit i més enllà”.