Els que hi caben, a Barcelona

EscriptoraAmb el to ensucrat i pelleringa que no es treu de sobre, Manuel Valls ha dit a 'El matí de Catalunya Ràdio' que "a Barcelona no hi cap tothom". Em posa a punt de neu.

És evident que a Barcelona no hi cap tothom. A Torredembarra tampoc (i que consti que no dic el nom amb segones). És evident, també, que a Barcelona no hi vol venir tothom. Vull dir que em sembla que, si més no, tots els immigrants que va expulsar el diligent Valls quan era primer ministre francès no estan comprant bitllets d’autobús per tornar-se’l a trobar. Enlloc hi cap tothom i no tothom vol venir al mateix lloc. Esclar que els rivals polítics de Manuel Valls, pensant també en l’alcaldia, no diran pas: "A Barcelona sí que hi cap tothom", perquè també pensaran en les eleccions. Els que pronuncien "Barsssalona" trobaran "preocupants" les paraules de l’home que pronuncia "Bagselona" i diran que el que calen "són polítiques" i "atendre les necessitats en origen". Però no aniran més enllà, perquè no cola i perquè "busquem la centralitat". Uns i altres ens parlen, en realitat, del didalet d’orujo que et posen als restaurants com a obsequi, perquè ser alcalde de Barcelona no et permet ni expulsar immigrants, com va fer l’homenet a França, ni acollir-los, com prometien, abans, els rivals.

Però a Barcelona, en canvi, hi cap Manuel Valls, a qui podrien qualificar d’immigrant econòmic (a França hi tenia poques oportunitats laborals en el seu ram). Que Manuel Valls emigri a Catalunya, s’hi empadroni i li digui, per exemple, a l’amiga pakistanesa de la meva filla que a Barcelona no hi cap tothom em fa pensar en una dita catalufa que comença amb "Hostes vingueren..." i que no acabo, perquè tal com està el pati al regne de Felip encara serà considerat delicte d’odi.