Deu amb vint

EscriptoraLa pregunta que li va fer Esther Vera al candidat a l’alcaldia de Barcelona sobre el preu del bitllet de metro de la ciutat que vol governar em fa pensar que la resta de candidats ja n’han pres nota i li vindran preparats per recitar la llista de parades de la línia groga, de dalt a baix. Però què haurien contestat si els hagués fet la mateixa pregunta a tots ells el mateix dia? Especulem, que especular és divertit i a sobre és de franc. Imaginem-los a tots en aquell plató, junts, mentre els assessors se’ls miren.

L’Ada Colau, actual alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú, aixeca el braç. “Jo! Jo! Jo ho sé! Recordi, senyora Vera, que jo al principi del meu mandat vaig ser vista anant a treballar en metro! Val deu euros amb vint i et permet agafar el tramvia!”

Ernest Maragall, el candidat d’Esquerra, somriu, sorneguer, i contesta: “No val res. És gratuït. Si tens més de seixanta anys com jo, esclar. Faig servir la targeta rosa, que és un document de caràcter personal i intransferible que permet, de manera gratuïta, viatjar a la xarxa de metro, les línies d'autobusos regulars de TMB, les línies urbanes de FGC, el Tram i altres línies d'autobús de l'AMB (excepte l'Aerobús)”.

Aleshores, el candidat del PDECat, que encara no sabem qui és, diu: “Per tant, Maragall, com veus, ens surt a compte anar junts, sumar, i així la compartim”.

En Collboni, del PSC, es mira en Valls amb admiració. “Hosti, Valls”, li diu, “acabes de superar en Joan Clos, que (tu no ho saps) va ser alcalde del PSC a Barcelona i és famós perquè va anar al programa de l’Antoni Bassas en cotxe oficial el Dia Sense Cotxes. Ets un crac i encara pactaré amb tu”.

El del PP, que tampoc sabem qui és, fa: “Jo, si vol, li dic el preu de l’AVE o del pont aeri”.

El de la CUP, també desconegut per ara, contesta: “És un preu car, i és per això que animo a tothom a colar-se”.

I en Graupera replica: “Sí que ho sé. Obro fil”.