27/04/2018

Jutjar els jutges

2 min

EscriptoraNo som jutges, ni som advocats. D’acord. Això vol dir que no sabem, desconeixem quines coses i de quina manera són punibles. Sabem que matar és delicte, però no acabem de tenir present la diferència entre un homicidi i un assassinat. D’acord. Però un cop ens ho expliquen o un cop ho llegim, ràpidament ho entenem, perquè no som idiotes del tot. De la mateixa manera que no som crítics literaris o cinematogràfics, però podem dir si una obra ens ha agradat molt o gens.

Vull dir amb això que hem perdut la virginitat amb la justícia (amb l’espanyola) perquè la justícia ha deixat de ser opaca. Es publiquen les sentències, les interlocutòries i les apreciacions dels jutges. I tenim la capacitat de jutjar-les i de jutjar-los a ells, com ells ens jutgen a nosaltres, un cop entès de quin delicte ens acusen o ens absolen. Sedició? Sí, sense tumult. Rebel·lió? Sí, sense violència. Oh, espera’t, és que la violència és opinable. Oh, espera’t, és que els Jordis deien una cosa “a la massa” però en realitat en pensaven una altra. Això ho ha dit un jutge, no pas un mentalista.

Per això avui podem llegir la sentència contra aquests nois que es feien dir la Manada. I en podem parlar. I podem dir-ne el que ens sembla, perquè d’aquesta manera estem dient que la llei, segons com, és un xiclet que s’estira i s’arronsa segons l’acusat. Diu la sentència que la relació sexual “no va ser consentida”. Es creuen, doncs, la noia. Però vet aquí que escriuen: “No és descartable que durant una relació sexual no consentida pugui arribar a sentir-se o expressar-se una excitació sexual merament física”. És a dir: diuen que et violen, però et fots calenta igualment. Això és el que diuen aquests jutges, com en una pel·li porno. I com que això és el que diuen, i és una depravació absoluta, i és no ser una persona sana, tenim tot el dret a jutjar els jutges. En aquest cas i en tots els altres que ens estan fotent enlaire les vides.

stats