Llengua d’aixafaterrossos

Només si fem l’amor amb un castellanoparlant canviem al català

Finalment, amb tot això del turisme, ha sortit a la llum la veritat que feia anys que ocultàvem a la llum pública. Ens han descobert i ja és hora que confessem. Els catalans parlem la nostra diguem-ne llengua d’aixafaterrossos per fotre. Som l'única tribu del món que parlem el nostre idioma per molestar.

Normalment quan fem l’amor entre nosaltres i no hi ha testimonis parlem en espanyol, que és la llengua que hauríem de parlar per defecte. Diem: “Más, más. Más adentro..!” Només si fem l’amor amb un castellanoparlant canviem al català. Llavors sí que diem: “Fot-li, fot-li!” i “Endinya-me-la”. O “Endinya-li-la” si som un grup de més de dos components. De la mateixa manera, quan estem sols amb els nens o les mascotes els parlem en castellà, que és el normal, per favor. “Pasa a yacer”, li cridem al gos. "Te voy a castigar sin Play”, li cridem als fills. Només si hi ha un no català li cridem al gos: “Passa a jeure!” de manera artificial. I als nens: “Et fotré un calbot que la paret te’n tornarà quatre” (traducció una mica lliure, aprofitant que aquest coi de dialectot que fem servir no s’entén gens i no l’estudia ningú).

La crueltat i el tractorisme que ens amara arriba a límits insospitats. Fem ràdio, televisió, tuits polèmics i fins i tot llibres en la llengua del Mic. I tot això per què? Per molestar alguns castellanoparlants monolingües, que comprenen que els anglesos parlin anglès, i els islandesos, islandès, però que se senten ferits si els catalans parlen català davant seu. És una mena d’exhibicionisme lingüístic que aviat els arrencallaços també erradicaran. De fet, aquest article l’he escrit en la llengua de Cervantes, però el tradueixo perquè soc una supremacista.  

Etiquetes