Què faran?

Ahir Jordi Cuixart escrivia un article a l’ARA, i avui que n’escric, d’allò que va escriure, soc a la meva “taula d’escriure”, davant del meu ordinador (el salvapantalles, amb una foto alegrement domèstica, que puc canviar quan vull), la finestra al costat, des d’on veig la casa dels veïns, que ja té una estrella de Nadal (sempre són els primers a guarnir) i, esclar, us descric aquest entorn salvatgement domèstic perquè no puc evitar pensar des d’on ha escrit ell, i com: potser a mà i a la cel·la. Excuseu-me per aquesta primera frase tan llarga. Jordi Cuixart diu: “La societat europea no pot tolerar ni un minut més el cinisme institucional de reconèixer presos polítics a Rússia mentre es permeten violacions flagrants de drets bàsics a Hongria, Polònia i Espanya”.

El que faran els ultranacionalistes espanyols durant el judici ja ho sabem. El jutge Llarena s’ha inventat “violència” i la premsa i els polítics afins (que s’hi juguen els quartos) l’han “afinat”. El que és una incògnita és el que faran els nacionalistes espanyols honestos. ¿N’hi haurà que diran –exposant-se a les ires d’en Borrell, exposant-se a no tenir contractes laborals, exposant-se a boicots a les seves pel·lícules o gires– que mai hi ha hagut violència i punt? ¿Callaran quan els ultres repeteixin l’expressió “cop d’estat”? M’ho conec, això, perquè és el mateix comportament de quan es parla de toros. Els que no volen excitar les ires patriòtiques hispàniques diuen que “no es pronuncien”. Però no pronunciar-se és consentir i consentir quan estem parlant de tortura animal no és el mateix que consentir quan estem parlant de si tramvia sí o tramvia no. Tots els que callen, ¿callarien també davant d’un pare que maltracta un fill al pis del costat? En aquest cas no, oi? Però ¿i si el pare fos membre d’una família poderosa, de sang blava, amb algun càrrec important? Ah. Llavors es tractaria, com ara, de mirar cap a una altra banda.

Empar Moliner és escriptora