Són els d’El Lute

“Mi sargento, ¿'arcén' se escribe con hache?”, pregunta el guàrdia civil al superior, davant d’un home atropellat al voral de la carretera. I l’altre li fot una puntada de peu i l’envia a la cuneta. “'Cuneta', escriba 'cuneta'”. Me l’explicava el meu avi. Ahir hauria rigut en sentir la “descripció” per part d’un d’ells de la (inexistent) “bandera de Òmnium”. La diferència entre abans i ara és que ara tenen 'community manager'. Tenen les mateixes armes, en sentit literal i en sentit figurat. Alguns segueixen parlant amb aquell llenguatge refistolat: “Realizamos el registro”, diu l’un. “No había un ánimo de incordio”, diu l’altre, quan un dels advocats defensors li pregunta si el detingut els ha destorbat durant l’escorcoll. La majoria viuen a les casernes, amb les famílies, o en blocs de pisos construïts per al cos. Com en un quibuts benemèrit. No coneixen les reunions de veïns dels blocs de pisos, en què el de dalt és aturat, la de sota és mestra, activista LGTBI, i el del costat pensionista. Allà tots són guàrdies civils, que es fan amb guàrdies civils.

Ells menteixen, les imatges desmenteixen, per això el jutge no permet que les vegin. Què dirien? Però cap company, cap familiar d’aquests mentiders sortirà a reprovar-los. Això és, en definitiva, el “Todo por la Patria”. No hem vist el judici d’Altsasu, però també hi ha vídeos que desmenteixen els testimonis d’aquells policies de paisà. Debades. Combineu incultura amb poder, combineu patriotisme amb impunitat. Combineu incultura, poder, patriotisme i impunitat. Es pot fer una transició, es pot arribar a oblidar qui va col·locar el rei, però si l’estat continua tenint aquesta força bruta i la fa servir quan li cal (a Intxaurrondo, a Altsasu, al judici del Procés...), la “democràcia” també haurem de dir que és “postmoderna”.