Per què a mi?

Apareixen, venen a mi per sorpresa. De cop, inesperadament, quan semblava que no, que no vindrien, que no podia ser que tornessin. Per què, tots de cop? Per què ara, avui? Per què a mi? Per què sempre a mi, per què?

Són els treballs per fer, els treballs que no has fet i que no sabies que havies de fer o que sabies que havies de fer i has fet però no has enviat, perquè te n’has descuidat o perquè alguna cosa li passa al Drive, que no funciona, mira tu. El fucking dibuix de plàstica de fa dos mesos, els sis exercicis d’història en anglès, la mare que els va parir, i el resum de la pàgina de Fahrenheit que us havíeu de llegir, però que tu no t’has llegit perquè t’has confós i resulta que el que t’has llegit és una pàgina de La rebel·lió dels animals. Ara, tota la tarda hauràs de fer les feines pendents, amb aquesta cara d’hèrnia infinita, que et passaria a l’instant si poguessis entrar una estoneta a Roblox. Però no hi entraràs, perquè l’únic dispositiu que podràs fer servir durant els propers dies és el minipimer.

Voleien per damunt del meu cap dictats no fets, resums no presentats, bes altes i hacs, l’antic Egipte i el regne dels fongs. M’arriben múltiples missatges cordials de mestres que em pregunten si estem tots bé per, tot seguit, fer-me saber tot allò que no has fet i que, en cas que no estiguem gravíssims, val més que facis. Et demano que m’ensenyis la pàgina (impresa) de resum de les activitats de la setmana, però me n’ensenyes una del mes passat. La que busquem és com “ella”, la de les “Paraules d’amor”. Qui sap on és? Qui sap on para? La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la. Dos mesos de vacances tenen els mestres? Em sembla molt poc, francament. Jo els posaria un despatx i un sou vitalici com el de president de la Generalitat. Calla. Un altre missatge. És el d’educació física, que em diu que aquests dies no has fet ni l’ou.