El dia 28

Per a un espanyol (per a un castellà, més ben dit) no dubto que és diferent que guanyi les eleccions del dia 28 el tripartit de fatxes, que no pas el PSOE amb coalició amb Ciutadans. Però per a nosaltres, els catalans, és gaire diferent? A un cantó i a l’altre hi ha l’Albert Rivera. I el partit d’en Rivera canalitza, patenta, posa en valor i augmenta la tímida tírria que ja existia, culpable i latent, contra els catalans, i que ara, gràcies a ell, ja és fòbia legítima. Gràcies a ell, la catalanofòbia ja és tan normal com l’aracnofòbia. Una fòbia que s’haurà d’anar transmetent com a patrimoni cultural, de pares a fills, igual que el 'toreo'. No tota fòbia és perfecta, esclar, i com que ell, per desgràcia, també és català (tot i que dels bons), aquell taxista madrileny va dir-li, des del fons del cor, "catalán de mierda".

Sociològicament, aquests partits, que monocultiven una sola idea, són com el busca-raons de la classe. Et permeten ser una persona normal, perquè canalitzes tota la mala llet, odi, violència i frustració contra una concretíssima causa, que figura que “t’amenaça”. Que descansat. Surt més a compte viure desitjant que tanquin TV3 que apuntar-se a 'kick boxing'. Odiant una tribu i el seu idioma (i fins i tot el seu accent), ja t’és més suportable el desamor, els implants capil·lars, la panxa o la precarietat laboral. Per això, tenint en compte que amb els uns o els altres tindrem 155, què hem de fer la majoria sobiranista de catalans el dia 28?

Jo diria que hem de votar. I direu: per a què? Per impedir que guanyin a casa nostra, per impedir que governin contra nosaltres. Perquè al rei, hereu del dictador, l'amoïnaria. Perquè sentint l’Oriol Junqueras i el Quim Forn, irònics, ferms, davant del jutge, sí que vaig entendre allò de “los hemos descabezado”. Perquè no sigui veritat que tancant a la presó tot un govern legítim poden guanyar els que ensenyen cartellets amb cara de fàstic.