18/05/2020

Els fills i el confinament

2 min

Diguem-ho clar. S'entén que aquest confinament fa que els alumnes amb pares menys capaços d'explicar què és un adverbi, resoldre una equació o explicar com se fa la lletra lligada tenen desavantatges respecte als que en són. També s'entén que els alumnes amb pares que estan teletreballant o treballant i no poden estar pels fills –sàpiguen resoldre aquests reptes o no– tenen desavantatges respecte als que tenen temps. S'entén també que hi ha pares que saben resoldre totes aquestes qüestions però s'enfaden amb els fills cada cop que toca fer feina. S'entén també que hi ha pares que no saben resoldre aquestes qüestions (jo soc penosa amb les mates) i es miren vídeos d'internet per provar d'entendre, juntament amb els fills, allò que han de fer. També hi ha nens, esclar, que no tenen pares o que tenen pares amb problemes o pares molt enfadats o pares absents (tot i el confinament).

De tot això, em quedo amb una cosa: aquesta manera de fer dels mestres telemàtics, que ha canviat també la manera de fer dels fills telemàtics. Avui hauràs de fer un treball sobre els planetes. Hi dedicaràs tot el dia. I demà hauràs de fer gimnàstica. I divendres, entregar la feina de català. M'agrada aquesta idea de dedicar un dia sencer a una sola matèria. M'imagino molt la idea del preceptor, passejant amb l'alumne, dibuixant a terra amb un pal, i desenvolupant idees. La meva filla m'explica que ha de fer un resum d'una pel·li "amb valors" però, com que té també una feina de plàstica, em suggereix d'aprofitar que l'altre dia vam veure La missió. I em sembla bé, aquesta petita trampa. Tots ells es troben a faltar. Tots ells volen tornar a anar a comprar berenar al supermercat sortint de l'escola. Tots ells passaran amb nosaltres un temps que no ens tocava, tindran amb nosaltres unes baralles que no ens tocaven, unes passejades (dintre de l'horari) que un dia normal enyorarem.

stats