18/10/2017

La història de l’Ariadna i l’Aina

2 min

Com que aquests dies estem molt emocionats i tristos, m’agradaria explicar-vos la història de l’Ariadna, que és una dona que viu a pagès i que té tres fills. Un dia li detecten un càncer i ha de pensar a fer tot allò que fa la gent quan té càncer. Metges, família, amics, quimioteràpia, radioteràpia, pensar moltes coses i, entre totes, en els cabells. Pensar si caldrà rapar-se’ls abans que caiguin, pensar si es posarà un mocador o si es posarà una perruca o pensar si no farà res de tot això. Ella decideix no fer res de tot això. Es rapa els cabells i es prepara per a les preguntes dels coneguts i dels desconeguts. “Què t’ha passat?” Tot allò.

Llavors la seva filla, l’Aina, que té disset anys, decideix que farà una cosa per ella: també es raparà els cabells. Ho fa per “solidaritat” amb la seva mare, que tenia uns cabells que tothom trobava molt bonics. Ella també els hi té, de bonics. Es rapa. Adeu, flocs; hola, closca. I totes dues, tan somrients, es fan una foto (la foto que ara estic mirant) front contra front amb samarretes sense mànigues i molta alegria als ulls. És la foto que, quan siguin velles, miraran amb nostàlgia.

Passen els mesos i la quimioteràpia (que ja en diuen “químio”) i la radioteràpia (que ja en diuen “ràdio”) funcionen. L’Ariadna es curarà. I vet aquí que un dia l’Aina passeja pel carrer, amb la closca ben pelada, encara, i una dona l’atura. Li diu que és una caçatalents. Li pregunta si ha pensat mai a ser model. Li sembla una noia molt bonica amb aquella closca pelada.

L’Aina diu que sí, els pares hi estan d’acord (sempre que no deixi els estudis) i vet aquí que es posa a desfilar. La veureu en qualsevol passarel·la, qualsevol dia, perquè no para de tenir feina. És una història que m’agrada moltíssim.

stats