Els intolerants són els que no tolero

EscriptoraEn tenim imatges gràcies als telèfons mòbils i a Twitter, beneïts siguin. És en Xavier García Albiol, el dia de Sant Jordi, a Badalona, la ciutat on va ser alcalde, que en teoria, és camp propi, provant de repartir roses a la gent que omple el carrer. El que passa és que aquesta gent li comença a cridar “Llibertat presos polítics” i “Els carrers seran sempre nostres”. L’home fa un tuit que diu: “Llevo tres horas aquí y por mucho que me chillen o me insulten no me van a mover. Voy a celebrar Sant Jordi en #Badalona le pese a quien le pese”. Inés Arrimadas li respon: “Todo mi apoyo ante estos intolerantes, Xavier. Un abrazo”.

Vejam si ens aclarim. Abans que en García Albiol i Inés Arrimadas fossin polítics, els polítics sabien que la protesta entrava en el sou. “Si no vols que et pintin bigotis no et deixis fer fotos”. En García Albiol reparteix roses. La gent potser ho troba un gest hipòcrita. En tot cas, li retreuen que hi hagi gent a la presó que no pugui celebrar el Sant Jordi com ell. Potser l'hi retreuen per aquesta frase de la seva mestressa: “Los hemos descabezado”, frase que suggereix que a Espanya o bé no hi ha separació de poders o bé hi ha massa licor d’herbes a les postres. L’Arrimadas li mostra suport “davant dels intolerants”. Les paraules són gratuïtes, però no sempre encertades. “Intolerants” són els que no et toleren. Aquests només estan mostrant el seu disgust cridant consignes. Si criden consignes és que et toleren. Ser intolerant, precisament, és no tolerar la crítica. Fer-se la víctima és una manera molt hàbil però matussera de tapar els defectes. Hi ha un conte divertidíssim de David Sedaris (us el recomano molt!) al recull 'Cíclopes'. Es diu 'El boletín de Glenn sobre la homofobia'. El Glenn, que és gai i escriu un butlletí per reportar abusos, aparca el cotxe en un lloc reservat per a persones en cadira de rodes. Un home en cadira de rodes s’hi encara i li retreu el que ha fet. I, llavors, el Glenn li acaba pegant “per homòfob”. És això.