TOVALLONS NEGRES

La sentència

Les flors sempre han ajudat, en moments com aquests. Les flors són civilització

Sortirà la sentència i molts de nosaltres sortirem al carrer. Som carn electoral, no ho oblideu, som peces petites que asseguren el tron del rei i l’estilista de la reina, som la melatonina de Pedro Sánchez, som la Viagra d’Albert Rivera, som la gomina de Pablo Casado, som el ratolí cansat amb què juga Vox, som el bròquil de l’olla a mig bullir dels equidistants; el primer que veurien si es traguessin les ulleres entelades. Som la presència de l’absència en els tuits ostentosos d’aquell dia, que parlaran d’altres coses: d’una sèrie, d’un dinar amb amics o d’alguna (altra) catàstrofe, de sobte, urgent. Som les gallines ponedores d’un pagès que no ens ha posat ni nom i que ens pot castigar com vol.

Sortirem al carrer amb por, perquè a hores d’ara l’arbitrarietat fa por i ja hem vist que gent innocent és a la presó, però la por és més petita si t’acompanyen milers de porucs. Pacífics, potser seurem a les places, als llocs on hi ha turistes, a les cadires, als bancs, a terra, potser amb flors a les mans. Les flors sempre han ajudat, en moments com aquests. Les flors són civilització. Potser sortirem de les botigues i de les cases, dels cotxes, dels tractors pensant que almenys ara hi ha Twitter. Potser informarem tothom que ens vulgui escoltar que no van fer res, perquè el que el que ells van fer ho vam fer, sobretot, nosaltres. No va servir de gaire dir “No a la guerra”, oi? Allò ja estava fet, però no sortir al carrer els hauria facilitat les coses per a una altra guerra.

Els nens volen ser grans quan són petits. I és per això que es passen el dia dient que són grans i enfadant-se quan els diuen “petits”. Si fossin grans, no s’enfadarien quan els diuen petits. Si Espanya fos de veritat una nació, no necessitaria demostrar-ho amb súbdits per força. La sentència cobrirà de pols i de tristesa aquest país per anys i demostrarà al món qui és Espanya. Les elits es diran, amb la boca plena d’ous estrellats, que el problema s’ha resolt i que ara només queda esclafar la llengua, per acabar d’assimilar-nos.