La soledat del preadolescent davant del plat de verdura

El preadolescent punxa un altre pèsol amb la forquilla mentre la resta de la família ja va pel tall. “Però si és que estan barrejats amb la patata, aixafadets, amb el seu rajolinet d’oli, si és que no pot ser que...”, diu la iaia. Tu, que comprens i toleres, per exemple, que a algú no li agradin els llardons, no comprens ni toleres que a algú no li agradi la verdura. I és evident que la col amb patata és boníssima. Però és evident que no excita tant com un 'brownie' (la prova és que a les ciutats hi ha botigues per anar-hi a prendre 'brownies' i no botigues per anar-hi a prendre col). I et dius que a la col –a la verdura– li passa, una mica, com als llibres.

El preadolescent sempre ha menjat verdura. Però a l’escola hi ha algun nen que no en vol sentir a parlar. I és molt graciós, aquest nen. Per contagi, molts companys diuen que la verdura és fastigosa. Queda bé dir-ho. A la tele es fan campanyes per fomentar-ne el consum, de la verdura, justament dedicades als nens, amb verdures que ballen i fan saltirons. Però els desmanegats preadolescents, justament, les troben pròpies de criatures. Si algú volgués –de veritat– vendre’ls la moto (i la col) faria com els anunciants quan –de veritat– volen col·locar-los un producte. A l’anunci hi posarien nois o noies d’una edat més gran que la dels destinataris i no criatures de vuit anyets i mongetes ballarines. Ser gran és l’aspiració més ídem que tenen en aquesta etapa. No es farien servir termes tan poc importants per a ells com “saludable” (se’ls en refot) i sí, en canvi, idees pràctiques com que la verdura fa que els cabells brillin, té poques calories (això els interessa, i per la por de l’anorèxia, sempre hi passem de puntetes) i pot ajudar-los amb l’acné. És per això que estic en contra de les campanyes de foment de la verdura i de la lectura.