Votar de gust, aquesta és la qüestió

Irene Lozano, representant d’Espanya Global, ha comparat l’1 d’Octubre amb una violació

Irene Lozano, representant d’Espanya Global (abans Marca Espanya), ara ha comparat l’1 d’Octubre amb una violació. L’estupidesa que demostra fa indicar, si més no, que se senten culpables, que són conscients que fa de mal aplaudir que la policia espanyola reprimís a cops de porra dos milions de persones organitzades clandestinament que van comprar urnes i paperetes, van habilitar col·legis i van votar si volien deixar de ser espanyols.

Comparar el fet de votar amb una violació té tela, per això de ficar una papereta a dins d’una urna. No sé si la idea l'hi ha donat directament Josep Borrell. En tot cas, la senyora ho justifica així: “El sexe no està prohibit, com votar, que no està prohibit, però no ho pots fer per força. Has de tenir permís per fer-ho, perquè si no és una violació”.

La comparació seria bona si els líders sobiranistes haguessin obligat, amb violència o intimidació, els més de dos milions de persones a votar. Però els més de dos milions de persones estaven boges per votar, i al que se’ls va obligar, a cops, és a no fer-ho. És per això que, una vegada i una altra, parlen de “gent abduïda”. El que no suporten, perquè els desmunta el regne, és que la voluntat popular fos decidir. La comparació seria bona, per exemple, si parléssim de sexe clandestí. Dos homes o dues dones, per exemple, que s’alliten en un estat on l’homosexualitat està prohibida. Ho volen fer, però saben que està prohibit. I està prohibit perquè hi ha uns guardians de la moral, de la uniformitat i de la decència que ho troben reprovable. Fins fa molt, molt poc, ser homosexual i allitar-se a Espanya estava prohibit. Encara hi ha llocs on això passa (i més que n’hi haurà, pel que albiro). La senyora aquesta, que devia ser la millor que van trobar, està pagada pels de “los presupuestos más sociales de la historia”.