TOVALLONS NEGRES

La samarreta verda

La nena no se la tornarà a posar mai més i la seva mare tampoc

La filla de la senyora Tal, la Qual, li diu a la mare que divendres ha d’anar a l’escola amb una samarreta verda, perquè és el dia de la lluita contra el canvi climàtic i, després de les classes, ella i uns quants companys aniran a la manifestació. El verd simbolitza l’energia renovable i l’aire pur i net, no pas com el gris, que simbolitza la contaminació i el poc caràcter.

La senyora Tal troba molt bé que la seva filla, la Qual, estigui a favor de la lluita contra el canvi climàtic, a casa reciclen, a casa els sembla que si no lluiten contra això no podran lluitar contra res més, i decideix anar a comprar una samarreta verda a una botiga de roba esportiva (que les tenen molt bé de preu, no es tracta de gastar, ara, amb la samarreta). Envia un 'whatsapp' al grup de la classe. “Vaig a comprar samarretes verdes, algú en vol?” De seguida hi ha pares i mares que li diuen que sí! En Romagosa i en Romaguera, a més a més, li’n demanen per a ells, i s’apressen a donar-li les talles. La senyora Tal, a la botiga, compra quinze samarretes verdes per als nens i deu per als grans (que també es manifestaran, perquè també estan amoïnats pel clima). A la cua per pagar, veu altres senyores amb samarretes verdes. Quanta consciència pel clima, pensa. A les caixes, no paren de veure-s’hi samarretes verdes.

La filla de la senyora Tal es posa la samarreta i va a la manifestació. Quan arriba a casa se la treu i la tira al cossi de la roba bruta. Dies després, la samarreta va a la rentadora i acaba a l’estenedor. El senyor Tal l’agafa, ja eixuta, i la desa al calaix dels pijames de la Qual. És una samarreta que la nena no es tornarà a posar mai més, perquè ella, com les amigues, és de portar samarretes estampades i de marca. La senyora Tal tampoc se la posarà. Ni en Romaguera. Ni en Romagosa. Ni els fills d’en Romaguera. Ni els d’en Romagosa.