Enamorada de la moda juvenil

Proposa la consellera d'Ensenyament que els alumnes de les escoles públiques i concertades tornin a dur uniforme. Qui hi està en contra (de dur uniforme) és perquè abomina, justament, la "uniformitat", que considera retrògrada i poc creativa. Qui hi està a favor (de no dur-lo) és perquè troba que tothom hauria de ser lliure de poder anar vestit com volgués.

Jo aprovo la idea de dur uniforme, però quin? A mi els que porten les nenes que veig diàriament al carrer em semblen il·lògics. Faldilles prisades curtes de quadrets verds i mitjonets blancs per sota del genoll. Totes ensenyen cuixa. No puc evitar pensar, quan veig aquestes cuixetes infantils o prepúbers als parcs, que deuen fer les delícies dels pertorbats. ¿Té sentit, avui, la faldilleta curta prisada que em vaig posar jo? ¿Té sentit la corbata morada, l'americana grisa i els pantalons curts que es van posar els meus germans? Quan es van dissenyar els uniformes escolars que avui en dia perduren, els pares dels nens que se'ls posaven també es vestien de manera diferent. Les dones, en general, no duien pantalons. Els homes, en general, anaven a treballar amb vestit i corbata. Vull dir que ara vivim en un món on hi ha empreses com Microsoft, on l'uniforme dels treballadors consta de roba texana. No dic que l'uniforme l'hagi de dissenyar en Custo Dalmau, però tampoc el senyor que va dissenyar el de les hostesses d'Iberia.