26/03/2013

Feina i matrimoni gai

2 min

Als diaris hem vist el lema de la manifestació de París contra el matrimoni gai: "Volem feina i no matrimoni homo". És una afirmació de la mateixa casta que les que fa Alícia Sánchez-Camacho quan diu que no podem parlar d'independència perquè el que de debò li interessa a la gent és l'atur. Suggereix que un cervell normal de ciutadà no pot voler dues coses alhora. És com quan et fan triar entre carn o peix, entre Beatles i Rolling Stones, entre John Lennon o Paul McCartney, entre Toni Cantó o tenir mal de cap. Demostra, a part, obsessió malaltissa. Com quan et trobes un ex, li preguntes com li va la vida i et contesta que li vas fer molt de mal. En el cas del lema de la manifestació, ve a suggerir també que el matrimoni gai seria el culpable del fet que no hi hagi feina. Cosa que no és certa en absolut. Al contrari. El matrimoni -gai o hetero- dóna molta feina. Com es nota que els francesos no coneixen el professor Torrecilla.

Si hi ha matrimonis gais, hi haurà feina per als restaurants de banquets. I hi haurà feina per a les drag-queens , els conductors d'autocar i els boys que fan estriptis. I per als farmacèutics, que dispensaran Alka-Seltzer, preservatius, tota mena de lubricants, depilatoris i protectors estomacals. I per a les botigues de roba, que despatxaran calçotets creatius, pantalons estripats, vestits de gala, gorres i samarretes. I per a les pastisseries, que prepararan pastissos nupcials amb dos ninotets a dalt de tot (vestits de casament, si ets un matrimoni clàssic, o amb dos Kens o dues Barbies, si ets més de la broma).

I per als conductors de limusina, i per als afters , i per a les licoreries, i fins i tot per als venedors de llaunes il·legals (i, per tant, per a la policia). Sí, amics fatxes, decididament el matrimoni gai és una benedicció per al PIB.

stats