Publicitat
Publicitat

Felip de Borbó, com has dormit?

Si jo fos tu, Felip, i ja em permetràs que et tracti de tu, aquesta nit no hauria aclucat ull a l’alcova. M’hauria regirat entre els domassos, sense apartar la mirada del dosser. Saps què, Felip? A mi, un insult a Twitter per un article que vaig fer ahir em fa perdre la son. Em fa rumiar, patir, suar, abraçar-los a ell i a ella com si no tingués casa ni consol. Imagina’t si m’hagués xiulat tot un estadi de futbol com a tu. Quin mal de cor i d’articulacions i de clatell. Ni la trucada del comte ni la de Pedro Sánchez m’haurien tret el gust de cabernet de la gola. No es poden posar portes al camp. Al camp de futbol, vull dir. És una dita castellana, aquesta, però potser tu no la saps perquè tot i ser rei d’Espanya la teva mare és grega i us relacioneu en anglès i no en espanyol.

Jo ja sé que tu has estat educat per no qüestionar el poder que t’atorga el llinatge i el color de la sang, que és blava com la pell dels barrufets. Perquè si ho qüestionessis, podries esdevenir republicà com jo. Per què tu i no pas jo? Per què la teva filla i no pas la meva? Perquè sempre ha estat així? Perquè la teva família és la teva família?

Però ningú, ni tan sols tu, és una pedra dia i nit, un tronc sec, un tros de molsa, un bistec de nevera. Tothom ha dubtat per un instant. De la religió, de la felicitat, de si m’estima, de si l’estimo, del que m’agrada, del que em fa viure, del que em fa patir, de l’existència. Tu has d’haver dubtat del teu lloc de privilegi. “Per què em xiulen?” Ho vas pensar? Si ho vas pensar potser ets un rei just. I si ets un rei just has de reclamar la república. Però potser no ho vas pensar. Potser només vas pensar: “Com ho hem de fer perquè no em xiulin?” o “Com ho hem de fer perquè no se sàpiga que em xiulen?” Si ho vas pensar ets un rei injust, i llavors et felicito, perquè només sent injust podràs ser rei.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT