A RISC DE PARAFRASEJAR l'última cançó dels Locomía, exclamo: "Dolor. Fúria. Terror". I ho exclamo perquè és el que sento. Ara resulta que els Mossos han requisat l'ordinador de l'administradora general del PSC, Lluïsa Bruguer. L'acció té a veure amb un dels episodis més èpics de la història contemporània de Catalunya. La gravació, per part de l'agència de detectius Método 3, del dinar a La Camarga de dues fembres, braves i afins. Aprofito per dir a totes les productores televisives que ja n'he escrit el biopic . Veig Maribel Verdú en el paper d'Alícia Sánchez-Camacho i Ana Fernández en el de María Victoria Álvarez.

En fi. Fer burla del fet que els Mossos requisin un ordinador del PSC per si hi troben res relacionat amb el cas és fàcil. El primer que hom pensa és que si la mestressa de l'aparell fos culpable d'espionatge ja hauria enviat l'aparell a la deixalleria. Però no n'hem de fer burla, perquè tots recordem el cas Millet. Un any després que sortís a la llum aquell gran transvasament de pasta, la policia va anar a escorcollar-li la casa. Al bar vam riure. "Pots comptar què hi trobaran, un any més tard", vaig proclamar jo, amb el didalet de barreja a la mà. Doncs hi van trobar 43.000 euros en efectiu, obres d'art i llibres de comptabilitat. Per tant, muts i a la gàbia. Podria ser perfectament que a l'ordinador, entre les fotos de les vacances, hi hagués el telèfon i la talla de bòxers del famós fiscal de confiança.