08/05/2012

'Gangs of s'Illot'

2 min

Ahir, al diari El Mundo , hi havia la filtració setmanal del cas Urdangarin, que, com sempre, era preciosa. Diu que Diego Torres, que va ser soci del marit de la infanta Cristina, "exigeix 10 milions per no perjudicar la monarquia" a més a més d'una "feina estable" i "un milió d'euros pel cost de l'advocat". Si la cosa li surt -ja no dic del tot- una mica bé, n'hi ha per treure's el barret. No cal haver anat a Esade com ell per entendre que fer negocis nets o bruts amb la família reial sempre t'acaba sortint a compte. I si no se'n surt, també em trec el barret, perquè aconseguirà la mateixa pasta fent -és un dir- un llibre sobre la seva amistat amb Urdangarin (jo mateixa m'ofereixo per donar-hi forma) i anant als programes del cor a ensenyar els e-mails que diu que té.

Perquè la qüestió és aquesta. Pel que sabem, Diego Torres li ha dit al jutge que té uns e-mails que comprometen el rei Joan Carles I, el Cinegètic, amb els negocis del matrimoni dels ducs de Palma. Jo diria que en Torres, després dels fets de Botswana, ha vist la llum. Abans, potser no tenia del tot clar que la justícia sigui igual per a tothom (la prova és que la seva esposa està imputada en el cas i l'esposa del duc no). Però la relliscada literal i també metafòrica del monarca, diguem que ha obert la veda. I perdonin el símil.

Ara bé. La petició de Diego Torres ens ha de fer pensar en els temps tan terribles que ens ha tocat viure. Fixin-se en el que demana. Deu milions per a ell, molt bé, un milió per pagar l'advocat, també molt bé, i una feina estable. Una feina estable? De què? De camarlenc de la reina, de sommelier del rei, de professor d'esgrima d'en Froilà? Mare meva, això de la crisi va de debò, si resulta que fins i tot els presumptes gàngsters fan xantatge als presumptes gàngsters que feien negocis amb ells a canvi d'una feina estable.

stats