Gustau Alegret, el corresponsal a Washington de RAC1, va fer un tuit amb la foto de la invitació d’un acte a l’ambaixada espanyola als Estats Units. Es tractava d’un tast de vins organitzat pel ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i, per tant, pagat per tots nosaltres, que pretenia “posar en valor els vins de les diverses regions espanyoles”. En aquest tast (el 22 de maig) hi haurà vins de la Rioja, de Castella, Madrid, Galícia, Andalusia i Alacant. Però no n’hi haurà de catalans.

Algú dirà que és una absència política i, probablement, no li faltarà part de raó. Que Espanya (aquesta Espanya que ens estima) no inclogui en un tast cap dels importantíssims vins negres i blancs que es fan a casa nostra, i que són imprescindibles en una bona carta de vins del món, és molt estrany a banda de penós. I que no hi inclogui el cava ja és “es colmo ”, que diria aquell. No s’entén de cap manera. Però jo no gosaria assegurar que la qüestió sigui només política i diria més aviat que es tracta d’un cas de negligència galopant i intolerable. Perquè en aquesta llista pintoresca hi ha també una altra absència clamorosa. La de la Ribera del Duero. L’ambaixador, doncs, es quedarà sense tastar cap vi de la denominació d’origen on hi ha el celler Vega Sicilia. No sé què m’ha costat aquest tast i què em costa l’ambaixador, però el que és clar és que llenço la pasta.

M’agradaria saber per què la ministra ha considerat que els vins catalans no havien de ser al tast. Esclar que potser no ho ha considerat i el que ha passat és que se’ls ha descuidat. Però sigui una cosa o sigui l’altra, el que es demostra és que la ministra del ram no en té ni idea de dirigir el ministeri que li ha tocat. I es demostra també que els Ferrero Rocher que hi ha a les festes de l’ambaixador es reparteixen només entre els convidats. Els catalans, doncs, mai podrem pronunciar, com aquella senyora, un sentit “ biusiful...”