04/07/2012

L'Apu tenia raó...

2 min

Ja ho sé. A la llarga, el món serà una botiga sempre oberta. Ja ho sé. Les famílies d'ara no estan organitzades com les d'abans, quan les dones dedicaven la jornada laboral a la casa i podien anar a comprar al matí, mentre el marit treballava i els nens estudiaven. Abans es podia viure d'un sou i no de dos. I, qui sap? Potser hi tornarem, a això, perquè el que falta és feina. No cal que pateixin les dones que ho trobin inacceptable, perquè estic segura que hi haurà homes que de molt bon grat preferiran fer d'amos de casa que treballar a fora. Jo també ho preferiria. Si pogués triar, preferiria dur la casa (i anar a comprar en horaris raonables) que treballar en una botiga (en horaris no raonables).

No és mentida, doncs, que els que treballen (i poden gastar) no tinguin temps per anar a comprar o fer gestions. I no és mentida que hi ha professionals (com els metges, periodistes, taxistes, locutores de bingo o escombriaires) que ja treballen en horaris infernals. Però, tot i admetre això, el que em sap greu és que no calia que vingués Mariano Rajoy a carregar-se el comerç de Catalunya. Ja fa temps que ho hem fet nosaltres sols. La llei ja permet obrir a les dotze de la nit a les botigues de menjar (amb l'excusa de la venda d'un pa xicletós). Quants bars o restaurants de cuina catalana queden a les grans ciutats del país, quants colmados de queviures que no s'hagin traspassat a uns nous amos disposats, si cal, a dormir sobre la nevera de la Mecca-cola?

Tots els seguidors d' Els Simpson recordaran el capítol en què Homer i Marge sopen amb Manjula i Apu, els amos hindús del minisúper (que a la versió original es diu Kwick E-Mart). Durant el sopar, Manjula descobreix, horroritzada, que el seu marit l'ha estat enganyant. Resulta que els americans no treballen set dies a la setmana durant catorze hores com ell li havia fet creure. Fan festa i tenen temps lliure...

stats