L'entrepà que no t'hi cap a la boca

Un dia d'aquests, sortia a la premsa aquesta notícia recurrent de "l'hamburguesa més calòrica del món", que serveixen en un hotel de Las Vegas. Es tracta d'un entrepà de molts pisos que conté moltes hamburgueses. D'aquí les calories. Si no, una hamburguesa entre pa i pa, amb mostassa, tomàquet i ceba, no en té més que un plat dels considerats mediterranis, com ara el fricandó.

A diferència del gos Scooby-Doo i del seu amo Shaggy, no valoro ni comprenc el concepte de l'entrepà de molts pisos. M'agraden els entrepans gruixuts, però trobo que t'han de cabre a la boca d'una queixalada, perquè d'aquesta manera tots els elements de l'interior se't barregin a la boca. Si l'entrepà té massa pisos o massa coses a dins, quan el queixales l'has d'aixafar i se t'obre per la part de baix i et cauen les coses. I, d'altra banda, per mi, no té cap gràcia que l'entrepà t'arribi obert, perquè, aleshores, te l'has de menjar per parts.

D'acord, de vegades, obrim l'entrepà de bull, de secallona o de bisbe i ens cruspim primer una de les llesques, la de l'embotit, i després la de pa amb tomàquet sol. Però la gràcia de l'entrepà és que te'l puguis menjar tancat si vols. Els entrepans rodons d'hamburguesa, els allargats de frankfurt, els de llom i formatge amb pa de barra (i triar si crostó o mig), el pepito , el cevapcice (que els cambrers del Viena del costat del Romea han rebatejat com a Zipi Zape) i que és de carn picada de vedella amb espècies, ceba i emmental. I els bikinis de bar, fets a la planxa, amb aquelles ratlletes torrades que es formen al pa i el formatge, que estires amb la boca com un xiclet...

¿Vostès trobarien millor un bikini de dos pisos que dos bikinis? Si en un entrepà d'hamburguesa hi ha ou ferrat, però te l'has de menjar a part, perquè cau, ¿no et surt a compte demanar un entrepà d'hamburguesa i després un ou ferrat?