15/11/2011

L'esclavatge de l'enciam

2 min

Una empresa holandesa anomenada Salanova comercialitza enciams en testos. A la revista de cuina on vaig llegir la notícia hi deia que aviat ho trobaríem als súpers "d'aquí", i suposo que l'aquí no exclou la irreductible Gàl·lia on vivim. Cada test val un euro. He entrat de seguida a la pàgina web i he vist que venen diverses varietats enciamívoles. Espero que les ànimes sensibles que no mengen conill perquè és un ésser viu no tindran problema a anar amputant salvatgement fulles de l'enciam del test, sobretot si és francès.

Em sembla una notícia no del tot dolenta, si tenim en compte que avui en dia en un restaurant normal és excèntric que et posin una amanida que no sigui de bossa o de succedani de bossa (aquella barreja de fulles tallades des de fa temps que et venen a la plaça). Sí, ja sé que tenir un restaurant costa molt. Però és que hi ha coses molt més esclaves que netejar amanides (per exemple, netejar corts de porcs). ¿Es guanya tant de temps servint amanides de fulles d'enciam tallades fa sis hores i sense cap vestigi d'aigua a l'interior? Si la resposta és "sí", potser que els amos de restaurant es facin pagesos, així veuran el Bimbo que s'hi dóna. Ja no demano amanida d'api o d'escarola. No demano pastanaga que no sigui de pot. No demano rave. Tot això és remot que ho tinguin en un lloc normal de les grans ciutats catalanes, on hi ha tanta gent que dina menú. Si ara algú em demana on pot menjar una amanida bona a Barcelona potser el lloc que se m'acut és El Asador de Aranda. Te n'hi posen per fer baixar el garrinet, figura, i porta de tot: tonyina, espàrrecs, olives, rave i un enciam francès cruixent que hi canten els àngels. Sí. Hi ha restaurants cars on hi ha amanida o, si no n'hi ha, te la fan si la demanes. El truc que tenen és posar-hi una poteta de llamàntol, per, així, denominar-la "amanida de llamàntol" i, d'aquesta manera, poder-te-la cobrar al mateix preu que un rescat de Grècia.

stats