L’escola catalana

Un lector, @OmarJayyan, es queixa així a Twitter de la meva defensa de la immersió lingüística: “El fet que el fracàs escolar sigui el doble entre les castellanoparlants no les interessa”. Entenc que aquest “les castellanoparlants” és un error de redacció, com ho és el “no les interessa”, i, per tant, entenc que es refereix a castellanoparlants d’ambdós sexes.

No trobo enlloc les dades, però donem-les per certes. I, per tant, cal comprovar si hi ha altres variables. Per exemple, que es doni la circumstància que aquests castellanoparlants siguin, també, d’un nivell socioeconòmic més baix. Que visquin en zones industrials més massificades i amb altres problemes associats com, per exemple, atur o delinqüència. Si no, si resulta que es dóna la circumstància que a igual nivell d’oportunitats, els castellanoparlants treuen sempre pitjors resultats, hauríem de concloure que és perquè, a diferència dels nens catalans, no poden assumir l’aprenentatge de dues llengües. O millor dit: de dues llengües una de les qual sigui el català. Però si fos així, els nens castellanoparlants traurien bones notes en llengua castellana. I no és així, perquè el fet seria tan remarcable que ocuparia portades i tuits d’@OmarJayyan. Però si no és així, si els nens també obtenen pitjors resultats en llengua castellana, vol dir que la culpa no és de la immersió i hi ha potser altres problemes a detectar i solucionar. @OmarJayyan, com hem vist, té alguns problemes a l’hora de redactar. ¿Seria fins a cert punt lògic que el seu fill també els tingués?

Però com que els resultats acadèmics en llengua castellana dels nens de Catalunya no són diferents dels resultats dels nens de la resta d’Espanya, hem de concloure, doncs, que el que passa és que són els nens catalanoparlants els que, per alguna raó, treuen millors resultats que els castellanoparlants de Catalunya i de la resta d’Espanya. I la causa potser és la immersió.