Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

En Manel Fuentes em confon

Tinc una sardina de llauna a la mà en mal estat i no sé què fer-ne per culpa d'en Manel Fuentes. Normalment, l'hauria llençada al cubell de l'orgànica. Però és que, segons l'anunci que fa, la cosa ja no va així. Si no li faig cas i la llenço al cubell de l'orgànica seré incívica. Però és que, si li faig cas, els escombriaires necessitaran tranquil·litzants.

A l'anunci, el locutor i The Mamzelles recullen la cuina després d'un àpat. Una d'elles, amb una ampolla de cava buida a la mà, diu: "Nosaltres també reciclem, però aquest contenidor marró no el fem servir". I, aleshores, ell contesta: "És el contenidor de matèria orgànica. Serveix per reciclar les restes de menjar. Com les peles de fruita, els ossos, els trossos de carn, les espines de peix, el marro del cafè..." Fins aquí d'acord. Bé, no. D'acord, no. Perquè a la dreta de la pantalla hi surten sobreimpressionats els noms de les restes que ell va anomenant i, en lloc d'escriure "marro del cafè", han escrit "marró", que no és ben bé el mateix.

Però, aleshores, en Fuentes ens fa la revelació. Tot el que acaba de dir sí que va al cubell marró, "però no les restes d'aliments envasats". Perquè les "restes d'aliments envasats" van "sempre en una bossa de compostatge".

No sé si el guionista d'en Fuentes es va equivocar i en realitat volia dir "envasos amb restes d'aliments". En tot cas, les "restes d'aliments envasats" són els residus del menjar que estava envasat. És a dir, la majoria de menjar. Per exemple, les peles de la fruita, si venien en un envàs de porexpan, o els ossos del pollastre, si anava en un envàs de plàstic transparent, o tres mongetes seques, si venien en un pot de vidre (perquè si les vam comprar a granel sí que poden anar al contenidor marró). O el cap d'una gamba, si venia en una capsa de cartró amb altres sis companyes, o la sardina de llauna que tinc a la mà...

Riure, malgrat tot