Misc 23/11/2013

Més sobre les estrelles

i
Empar Moliner
2 min

Apropòsit del meu article d'ahir sobre les estrelles Michelin, em deia un lector que ell només valora "la cuina de les padrines, que és la que no hem de perdre". Li dono la raó en part. Jo també valoro aquesta cuina i considero que s'ha perdut. A Barcelona no hi ha restaurants de menú que et facin escudella, com a Madrid de cocido . Per tant, celebro l'estrella del Carles Gaig i deploro que la guia, un dia, la tragués d'un lloc tan emblemàtic com l'Hispania. Deia un altre lector que ell està còmode menjant amb els dits i que els millors canelons són els de casa seva. Jo, com sempre, em trobo als dos llocs. Menjar amb els dits és meravellós i els millors canelons són els de casa! Els cuiners estrellats hi estarien d'acord. Però també és emocionant el megacaneló d'Els Casals i és plaent la litúrgia del servei: silenci a la sala, unes bones copes, unes estovalles de fil.

Per mi, a Barcelona hi ha cinc propostes que no tenen estrella i que haurien de tenir-ne. L'una és el Coure, tan modern i sexi. L'altra, el Shangai, un restaurant xinès-català amb una carta de vins per ofegar-se de plaer. L'altra, l'Espai Kru. Els amos participen del Tickets i el 41 (tots dos amb nova estrella) i això els deu haver perjudicat. Per mi és una proposta addictiva que ja entenc que, decorativament parlant, no és un estàndard Michelin. En canvi, considero que la carta de vins del Tickets és molt curta i massa mediàtica (ahir, van sortir a la tele brindant amb Moët Chandon). Entenc que aposten per la cervesa, la informalitat i el preu ajustat. El cuiner Sergi de Meià, del Mon Vínic, penso que tindria estrella si treballés en un restaurant que no fos un bar de vins com aquest, tan meravellós. Hi ha dies que a Barcelona les dues becades disponibles les té ell. És un obsés del respecte als clàssics. Un altre restaurant que n'hauria de tenir, a Barcelona, és el Gresca, que és tan extraordinari com barat.

stats