Miri, miri, Miró i Ardèvol
El sempre lluminós Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians, ha posat en marxa una campanya contra l'avortament. I això no tindria res d'extraordinari -és sabut que els cristians, en general, estan en contra de l'avortament- si no fos per les innovadores característiques d'aquesta campanya. Una campanya que -ho llegíem a l'ARA ahir- té l'empremta del geni que l'ha ideat. Es basa a fer-nos saber els diners que deixen d'aportar "els ciutadans que podrien haver nascut i no ho fan perquè els pares van optar per l'avortament". Així, en diversos cartells apareguts a les ciutats hi podem llegir: "A més avortaments, menys pensions de jubilació". Són molts diners.
Per això, jo aniria més enllà. En Miró i Ardèvol ha calculat els diners que podrien aportar a la societat els que no han nascut, però per què limitar-se a això? Comptem-ho bé. ¿I totes les vegades que ens hem acoblat i no s'ha produït l'embaràs per mor del preservatiu? ¿I totes les vegades que els homes han arribat al clímax, però en solitari o en companyia d'altres homes, i han vessat allò més preuat que tenen no pas al sagrat receptacle femení, sinó en un indigne clínex?
Jo només he procreat una vegada. I en canvi -i demano perdó a un home sensible com en Miró i Ardèvol per haver-li de parlar d'aquestes qüestions pornogràfiques-, si sabés les vegades, i vegades, i vegades que he fet l'amor... M'acuso, doncs, de no haver aportat al país els 27 fills (un a l'any des que tinc edat de procrear) que si fos d'E-Cristians hauria tingut. Només em consola pensar que, tal com està la vida, potser no treballarien tots 27. Potser alguns estarien a l'atur i els altres acampats a la plaça Catalunya.
