Negres que no parlen espanyol

Els parlava, dissabte, en aquesta columna, amb astorada admiració, dels atletes Genzebe Dibaba i Ayanleh Souleiman, que van guanyar, a Barcelona, les proves de 1.500 i 800 metres, respectivament. I els deia també que tots dos, quan van arribar a la meta, van embolicar-se amb l’estelada. Als comentaris de l’article n’hi havia que deien que els dos atletes “són africans” i, per tant, “és evident que no saben què vol dir la bandera i que algú els la va donar”. El diari Abc a propòsit d’això ens recordava que “ ambos atletas pasan largas temporadas en Sabadell entrenando, aunque no hablan español ”. I a Libertad Digital llegíem: “ Cabe destacar que tanto Dibaba como Souleiman podrían ser conscientes del significado que tiene esta bandera, pues ambos pasan largas temporadas entrenando en Sabadell, aunque ninguno de los dos habla español ni catalán ”.

Com diu la dita castellana: “ Piensa el monolinguón que todos son de su condición ”. Si els dos atletes no parlen català o castellà ja no pot ser possible que -com fan en general les persones- es comuniquin amb els altres humans en una llengua comuna, com per exemple l’anglès o el francès. Què es pensen, aquests? Que Dibaba i Souleiman no enraonen amb ningú? ¿No saluden, no diuen que tenen gana, que estan cansats? Que no expliquen acudits? No us amoïneu que no trigaran gaire a entrevistar-los per, de la manera que sigui, fer-los confessar que no saben què va passar el 1714.

¿Especularíem en el mateix sentit si els atletes, en lloc de ser africans, fossin per exemple alemanys, britànics o americans? ¿També especularíem sobre si “entenen” el que fan o no? ¿També els tractaríem de titelles?

Hi ha un racisme soterrat i acceptat que surt quan toca. Sense voler, alguns dels comentaristes de l’ARA (i, no cal dir-ho, de l’Abc i deLibertad Digital) equiparen ser africà, ser negre, a ser idiota.