29/10/2012

Oi que no ens farem mal?

2 min

Llegeixo a la premsa de Madrid que els empresaris d'aquí temen que la proclama independentista d'Artur Mas (els convé dir que "la proclama" és d'Artur Mas en solitari, no de la societat catalana amb Artur Mas al capdavant) "pot derivar en un boicot als productes que s'identifiquin com a catalans". És normal que s'amoïnin. Per molt menys ens han boicotejat, perquè el món és ple d'idiotes. Però aconsellaria a la premsa de Madrid que no fes servir això del boicot com una amenaça.

Fins ara, quan hi ha hagut el tradicional boicot al cava, aquí no hem mogut un dit. La premsa d'allà ho ha justificat i nosaltres ens ho hem empassat. Però les coses han canviat. Hem posat la carn d'olla sobre la taula. Si hi hagués un nou boicot al cava, la societat no s'estaria de braços plegats. Jo mai de la vida començaré un boicot. Però si algú el comença, i això va en contra dels productors del meu país, m'hi tornaré no gastant productes espanyols i demanant a tothom que també ho faci. M'agrada molt el pernil de Jabugo, però també m'agrada el foie.

Sé que quan menjo pernil de Jabugo també dono feina a empresaris catalans que tenen botiga aquí. Perquè el boicot mai no és tan fàcil com ells (que hi tenen la mà trencada) pretenen. Vull dir que si un extremeny boicoteja el cava, no només boicoteja l'empresari del cava, sinó que també boicoteja el transportista de Saragossa que el du fins a Badajoz. Com els dic, un boicot em sembla infantil i ridícul. No el començaré. Però no m'estaré de braços plegats si algú en comença un. A ningú no convé que això passi, però menys que a ningú, als empresaris espanyols. Els catalans (que estem motivadíssims) podem fer molt de mal no gastant productes espanyols (des de televisió privada fins a vi de la Rioja). Això és com a l'acudit del dentista en què el pacient agafa les gònades del metge i li diu: "Oi que no ens farem mal?"

stats