12/05/2015

Paraules, paraules, paraules...

2 min

“Eix social”, “pal·liar les desigualtats”, “còmplice de les retallades”, “redistribuir la riquesa”, “compromís amb els desafavorits”, “línies vermelles que no hauríem de trepitjar”. Són expressions que, aquest cop, aquesta campanya, diuen a tota hora tots els candidats: els de dretes i els d’esquerres, perquè potser ara tampoc no és clar qui és de dretes i qui és d’esquerres. Abans, no fa gaire, cap candidat del Partit Popular s’hauria posat a la boca expressions com aquestes, perquè els seus electors no les haurien entès. El copyright el tenien els ecosocialistes. Ara no. Ara, de fet, quan les diuen els ecosocialistes semblen manllevades. Per explicar-ho de manera gràfica. Conec una estrella de la televisió que, no fa gaire, es va haver de canviar el cotxe. I es va comprar un model exactament igual que el que tenia (mateixa marca, mateix color) perquè no es notés gaire que se’l canviava.

Tots ells parlen “dels polítics” com si els polítics fossin els altres. Tots ells diuen les mateixes frases una vegada i una altra. Quan un d’ells assegura que vol que els nens tinguin més beques de menjador tots els altres fan que sí, que sí, que en això estan d’acord, i tant i tant, els nens han de tenir beques de menjador. Tots ells, potser per l’efecte Colau i Iglesias, es mostren més “col·loquials” que mai (en Collboni, per exemple, a l’anunci de la ràdio ens diu “No fotem...!”). Però les seves paraules resulten tan asèptiques i poc humanes com sempre. Parlen de pobresa energètica (en general), parlen de turisme de qualitat (en general), parlen d’oportunitats per als joves (en general) i no parlen de si els sembla bé o no els sembla bé pagar l’escola d’Elionor de Borbó, el palau de son pare, els guardaespatlles de l’amant, els vols a Mallorca, la perruquera de la Letícia. Cap possibilitat de desempallegar-se d’això. Només paraules, doncs, que diria la Núria Feliu.

stats