Per raons relacionades amb l'invent demoníac que és la TDT, al menjador de casa només agafo el Canal Barça i Televisió Espanyola. Com enyoro l'època aquella en què les interferències eren una nebulosa o unes ratlletes. Ara, les interferències signifiquen no veure res de res, i ni tan sols et queda el consol de donar un cop a la tele per mirar d'arreglar-ho.
Com que tampoc no es tracta de dinar mirant Gente , el Canal Barça em soluciona molt les hores de dinar. Sobretot, el que m'agrada del Canal Barça és veure partits antics. Són partits relacionats d'alguna manera amb el calendari actual. Per exemple, si aquella setmana el Barça juga contra el València, busquen algun Barça-València, amb la condició, naturalment, que el resultat hagi estat favorable al Barça.
Sobretot té molta gràcia veure els partits d'abans de l'època del Dream Team, perquè és molt curiós observar quina manera de jugar a futbol tan diferent de la d'ara es practicava llavors. No és només que els jugadors portessin aquells pantalons molt més curts i molt menys amples que els d'ara (i els mitjons més baixos). És que semblen bastant més lents, menys tècnics, més físics i menys tàctics. El joc no és tan bonic, ni molt menys.
El Canal Barça ens ofereix una vida paral·lela blaugrana. Per això, si jo fos directora del canal, faria un programa que es digués Exdirectius . Es tractaria de fer reportatges a Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart, Joan Laporta… Saber què fan, on dinen, com segueixen els partits d'ara, quin és el pica- pica que es preparen, com celebren els gols des del sofà o des del iot…
