Posi'm un F-18

Per desgràcia, la crisi farà que l'exèrcit no pugui comprar alguns adminicles necessaris per a l'art de la missió humanitària (i, si calgués, per a l'art de la guerra). La Carme Chacón va dir que no adquiriran ni avions diversos ni tancs variats i que retiraran els F-18 (un model que gasten) de Líbia.

Jo ho veig molt bé. Els tancs espanyols, avui en dia, només serveixen perquè el rei els saludi el dia del Pilar. Vull dir que no sé, en cas d'atac, si vindrà dels F-18 del gloriós exèrcit espanyol. I en temps de crisi econòmica, aquests dos elements ornamentals i cohesionadors de la nació espanyola -el rei i els tancs- m'atreviria a dir que poden ser prescindibles perquè valen una pasta. Hi haurà qui digui que el pressupost que ens deixem en tancs i en monarques és més important, per exemple, que el pressupost que ens deixem per doblar pel·lícules al català, però hi haurà qui digui que no. I trobo que ja fora hora que el govern ens enviés un sudoku per omplir amb les diferents opcions de retallada que podem triar segons els nostres interessos psicològics i fins i tot laborals. Hi haurà qui trobarà que TV3 s'ha de reduir a la mínima expressió, per exemple, i hi haurà qui trobarà que hem de prescindir dels serveis del reial sommelier del monarca Joan Carles.

En el cas de l'exèrcit, a mi no em cal dormir per veure-hi clar. Si fos per mi, ni desfilarien, que la benzina va cara. Els exèrcits es tenen, sobretot, per intentar acollonir l'enemic. Però avui en dia l'enemic té bombes nuclears que, si li vingués de gust, ens podrien deixar convertits en un falàfel. Si Corea del Nord ataca Europa tampoc no m'i magino la Chacón salvant-nos des d'un caça. Vull dir que no ho dic per pacifisme, això de no gastar en armament. Ho dic perquè, amb la mà al cor, trobo que els tancs, avui en dia, només et són útils per fer cops d'estat.