He vist que el Conde de Godó va fer una festa a casa seva per al Príncep d’Astúries amb tots els membres del Foro Puente Aéreo. Un nom que m’encanta, perquè ve a explicar que entre Madrid i Barcelona hi ha llaços, etcètera. Els membres d’aital Foro són “personalitats de la vida política i empresarial”.

He vist la foto, publicada al diari del comte, i m’he quedat molt sorpresa. No només per les dimensions que deu tenir la casa, tenint en compte els convidats del comte. També perquè m’ha recordat allò que a la sèrie Big Bang Theory en diuen, amb perdó, “una festa de salsitxes”. O allò que en Pere de les Cabres, un pagès molt animal del meu poble, anomenava “un camp de pastanagues”. És a dir, una festa on tothom promet que hi haurà moltes noies, perquè vindrà l’amiga de la meva germana amb tres amigues més, i on, al final, invariablement, de fembres no n’hi ha ni una. En aquesta festa, si hi havia alguna dona, devia estar servint canapès. Quanta corbata, nenes. Quanta carn d’olla. Fins i tot jo, que no destaco pel meu feminisme, m’he quedat colpida en veure el desequilibri. Ni una tia? Ni una? ¿No n’hi ha ni una que sigui empresària digna d’anar a establir ponts i concòrdies amb els nobles?

Ja sé que la monarquia es basa en el sexisme. El príncep és més important que sa germana gran, només infanta, perquè és home. Els monàrquics ho accepten, de la mateixa manera que accepten que el príncep és més important que ells. I ja sé que si la monarquia es tornés, de cop, igualitària, perdria la seva raó de ser, perquè la monarquia es basa en la desigualtat. Però trobo molt difícil establir ponts, diàlegs, fer discursos conciliadors i tot això que diu que fan sense cap dona al costat. Suposo que és prou confortable demanar diàleg i arreglar el món des d’una escalinata on no hi ha dones, ni pobres, ni desnonats, ni aturats...