CADA ESTIU QUAN torno a veure l'anunci de la Rioja, " la tierra con nombre de vino ", penso en el gran Josep-Lluís Núñez, l'home que va dir que "Barcelona és la ciutat amb nom de club de futbol". Però, aquest any, a la propaganda vinesca s'hi suma l'anunci d'una altra denominació d'origen espanyola, la Ribera del Duero, tan mediàtica a Catalunya com l'altra.

Com no ens cansem de dir, aquí els vins de la Rioja són més consumits que els nostres. Hi ha consumidors que compren per la fama, no pel gust. Pocs catalans que en un restaurant demanen vi d'aquestes dues DO demanen un vi concret que coneguin i apreciïn. Demanen en genèric (i en diminutiu) "un riojita " o "un riberita ". Per desgràcia, la majoria de restaurants catalans que tenen Rioja o Ribera (però que no tenen Montsant o Priorat o Penedès o Costers del Segre) compren les pitjors marques d'aquestes dues denominacions d'origen, perquè ho fan en funció del preu. Valoro els restaurants catalans que tenen vi bo de tot arreu, però em sembla una anomalia intolerable que no tinguin res o poca cosa d'aquí. Vol dir que l'amo no en té ni idea.

El cas és que a l'anunci de la Ribera del Duero els personatges alcen una copa de vi i brinden. El vi de la copa, però, no crec que sigui un Ribera. Allò de la copa és un vi rosat, transparent, lleuger, que ni de broma és tinta fina (el nostre ull de llebre), que és el raïm que tocaria. Suposo que l'estilista ho devia trobar més maco. No es tracta d'apreciar el vi. Es tracta de ser modernet.