29/08/2019

Sostenibilitat

2 min

Llegeixo a l’ARA que “el viatge de Greta Thunberg a Nova York tampoc és sostenible”. Vaja, home. Aquest terrible “tampoc” m’aboca a la notícia del viatge que ha fet a Nova York en veler patrocinat, per evitar l’avió i, per tant, les emissions de CO2. Diu que no és sostenible, en fi, perquè “dos membres de l’equip volaran des d’Europa fins a Nova York per tornar el vaixell a casa” i “els dos homes que han acompanyat l’activista i el seu pare en el periple tornaran en avió a Europa”. 4 viatges. Els mateixos que haurien gastat els Thunberg.

Ja entenc que el que importa és el gest, però hi ha altres qüestions que fan el viatge no sostenible. El vaixell no té vàter, ni cuina, per tant, si tots els activistes del món i els seus pares es proposessin de viatjar en veler, aquesta absència de vàter faria que el mar fos un abocador de restes fecals. Tampoc és sostenible que el menjar que duguin sigui liofilitzat (no tenen nevera) perquè liofilitzar també contamina. No és sostenible que la tripulació del vaixell no sigui paritària: la nena viatja amb el pare, el patrocinador i els tripulants, tots homes. Tampoc no és sostenible que la nena s’hagi demanat un any sabàtic a l’escola per transmetre el missatge, perquè això pot donar la idea, poc sostenible, que l’activisme és incompatible amb l’estudi i pot fer que milers de nens abracin causes relacionades amb el medi natural que els allunyin, durant un any, d’estudiar medi natural.

Finalment, no és sostenible que el patrocinador de la bioregata sigui en Pierre Casiraghi, que és fill de la Carolina de Mònaco. Això ens pot fer pensar que segons d’on siguin els activistes els pot tocar de patrocinador el regatista local de sang blava. En el cas nostre, el noble de proximitat és l’Álvaro de Marichalar. I convindreu amb mi que, en aquest cas, comprar un bitllet de Vueling resulta més sostenible.

stats