El jutge Castro imputa de nou la filla del rei per un delicte fiscal, perquè considera que no pot ser cert que ella no en sabés res, dels negocis en què figurava com a titular. La imputa igual que va imputar la dona de l'altre implicat en la trama, que no és de sang blava. Aquests dies, doncs, per la tele tornarem a veure l'establiment Es Suprem, al principi de la rampa dels jutjats de Palma. Realment és suprem.

La filla del rei ha anat a una escola elitista. Des de petita ha tingut preceptors, secretaris i cuiners. Li han ensenyat bones maneres i idiomes. És una persona que -independentment de la seva capacitat intel·lectual, que podem admetre, si cal, que no és prodigiosa- està preparada. Per tant, si resulta que no sabia què firmava, la seva educació ha fracassat. Deixant de banda que els espanyols han de poder triar d'una vegada si volen o no volen monarquia, i imaginant, doncs, que per alguna raó la volen, Cristina de Borbó no pot ser infanta d'Espanya si és una dona que firmava el que firmava sense saber què firmava, perquè aleshores vol dir que és analfabeta. I si la filla del rei és analfabeta perquè no entén o no vol entendre què firma perquè viu pel que mana el marit, no crec que l'hàgim de seguir mantenint (per molt que complementi el sou a La Caixa) perquè no està capacitada per assumir les seves responsabilitats (per molt senzilles que siguin). Em sembla que és prou clar, això. Esclar que si resulta que sí que sabia el que firmava i, per tant, no és una analfabeta, tampoc no pot ser infanta d'Espanya, perquè aleshores s'hauria aprofitat dels seus privilegis per obtenir-ne encara més, de privilegis, i això fóra inacceptable. La dicotomia, doncs, és incapacitació o república. O totes dues coses a la vegada. I no necessàriament per aquest ordre.