Hi ha algun prohibicionista que dubti que un dia les dones diran missa, perquè si no l'Església es quedarà sola? Hi ha algun prohibicionista que dubti que, durant la Llei Seca, la gent continuava bevent d'amagat? Hi ha algun prohibicionista que dubti que hi ha parelles catòliques que practiquen el sexe amb finalitats recreatives i no procreatives? Hi ha algun prohibicionista que dubti que tancar gais a la presó no serveix perquè els gais es deixin d'estimar? Hi ha algun prohibicionistes que dubti que prohibir l'avortament no serveix perquè les dones deixin d'avortar? Hi ha algun prohibicionista que dubti que un dia veurem com es legalitza la marihuana, perquè tot major d'edat té dret a fumar el que vulgui mentre ho faci a casa seva? Hi ha algun prohibicionista que dubti que hi ha dones catòliques que se sotmeten a tècniques de reproducció assistida per tal de poder ser mares? Doncs bé, la Conferència Episcopal titlla d'immorals totes les qüestions que acabo d'enumerar, inclosa la nostra. Qui m'havia de dir, doncs, que compartiria "immoralitat" amb l'Alícia Sánchez- Camacho, que és mare per fecundació in vitro, segons va explicar (amb un orgull que aplaudeixo amb tota l'empatia) al programa La noria.
Quan d'aquí deu anys parlem "del dia que vam celebrar la consulta", no dubteu que passarà com amb el Maig del 68, que tothom diu que hi va ser. (I si tothom que diu que hi va ser, hi hagués sigut, a París no hauria quedat ni una llamborda.) És evident que votarem. Votarem d'una manera o d'una altra, perquè és impossible contenir tanta gent quan vol el mateix. I si des del govern d'Espanya s'impedeix, aleshores no cal ser el vident Sandro Rey per vaticinar que tota la massa que l'Onze de Setembre va sortir al carrer amb pacífiques ganes de festa sortirà al carrer amb pacífiques ganes de justícia.
