Te’l mereixes

Si m’imagino un convergent i un d’Esquerra, junts, enganxant cartells per a la campanya electoral al seu poble, em poso de bon humor. Però si me’ls imagino, a sobre, enganxant un cartell del Romeva, encara me’n poso més. Vull dir que sembla difícil d’entendre. Romeva, fins ahir, era un home d’esquerres, però des que va a la llista figura que ja no ho és. L’únic que el considera encara “radical” és en Duran. Els altres, els que s’anomenen a ells mateixos “radicals” però que, en canvi, no reconeixen la radicalitat del dret a decidir (tots tenim crèdits amb entitats, tots tenim trobades oficioses amb la monarquia), ja el titllen de “casta”. Haurien titllat de casta qualsevol que anés a la llista, inclòs Pablo Iglesias. Als de la CUP, que també volen la llibertat de poder decidir, directament els ignoren.

És molt més còmode no voler la independència que voler-la. I hi ha gent que, no ens enganyem, ja viu bé i li és igual si Espanya torna a Catalunya molt pocs diners dels que hi enviem. Hi ha gent que té mútua privada i, per tant, si hi ha retallades als hospitals no les veu ni les pateix. Hi ha gent que porta els fills a l’escola que ha triat i la pot pagar i per tant no veu els barracons. Hi ha gent que té feina i sempre la tindrà. Per què s’ha d’embolicar en una causa tan poc enrotllada?

Per això em fa gràcia imaginar un convergent i un esquerranós enganxant cartells de l’examic de Dolors Camats i Joan Herrera. No vull pensar que la fotografia serà la que m’envien aquests dies algunes amigues febrils, perquè és en Romeva, amb el tors nu, després d’haver acabat un Ironman. No voldria comparar-lo amb en Rivera, que sí que va mostrar el cos nu en un cartell electoral, perquè l’esport continuat fa meravelles. Si finalment, però, trien la foto en qüestió, ja veig l’eslògan. Hauria de ser la cançó aquella d’El Corte Inglés que fa: “Te lo mereeeeces... Y lo sabes...”