Francisco Marhuenda ha estat dels pocs periodistes valents que han elogiat l'aspecte juvenil del monarca septuagenari Joan Carles de Borbó, que surt retratat a la portada de la revista Hola. Ha trobat particularment elegant el coll alt reial, un coll alt que jo no havia vist, en l'última dècada, a ningú excepte al Duo Dinámico. Diu tothom que han fet servir el Photoshop, com amb les folklòriques, perquè l'home sembla realment un xaval. S'assembla més al seu parent Conde Lecquio que al seu avantpassat Felip V. Jo, posats a fer, no m'hauria aturat en els retocs de la cara i l'hauria vestit amb una jaqueta i uns pantalons més de l'estil de Mick Jagger. A la web de la casa reial hi han posat un joc per fomentar el fervor reial entre la canalla que es diu Colorea un rey. Potser els de l'Hola s'ho han pres de manera massa literal.

La foto m'ha fet sospitar, però. Un rei de veritat, un rei que estima els súbdits, no està pendent de l'aspecte físic (sobretot si pertany a la família Borbó) perquè només l'amoïna servir el poble. Don Joan Carles no hauria autoritzat mai aquesta operació indignant de maquillatge i esborramenta d'arrugues. I si el rei resulta que ja s'ha mort i no ens ho diuen? I si resulta que està dissecat i el treuen per les fotos? Sí, sí. Va fer el discurs de Nadal, però no es movia gaire. Podia perfectament ser un ninot. Amb un bon José Luis Moreno la diferència no es veu. Qui sap fer de Monchito i de Macario sap fer de Monarca. Jo no ho trobo gens estrany. De fet, tinc emmagatzemats més de 2.000 articles (tots ells sobre la independència de Catalunya, no cal dir-ho) per si de cas em moro. Els meus éssers estimats ja saben que els han d'anar enviant cada dia al Toni Güell amb una còpia a "Opinió".