10/02/2011

'Über alles in der Welt'

1 min

M'han obert els ulls les paraules del director de la Cambra de Comerç d'Alemanya a propòsit de la llengua indígena en què em dirigeixo a vostès: "La insistència sobre el català espanta les inversions". Santa raó.

Walther von Plettenberg ho té clar. Els fills dels directius que s'estableixin en aquestes terres de missió "sabran català, però no sabran una llengua de tarannà internacional com ara l'anglès, el castellà o l'alemany". Queda clar, doncs, que el català és una llengua de tarannà local. I és per això que Herr Von Plettenberg troba que "Catalunya hauria de tenir una actitud molt més desenfadada pel que fa a l'idioma propi". Aplaudiria, si no fos perquè en aquests instants em grato un dels dos mugrons que posseeixo.

Però tot i així, fa estona que reflexiono sobre el significat de l'expressió "actitud desenfadada pel que fa a l'idioma propi". En una llengua de tarannà local com la nostra, "desenfadada" vol dir "que no està enfadada". Però potser ell, que parla una llengua de tarannà més internacional, es refereix a una actitud "desimbolta". No sé si Herr Von Plettenberg veuria bé que els indígenes, quan no poguéssim evitar de fer servir els nostres vocables pintorescos, almenys masteguéssim xiclet.

Si no és, esclar, que el senyor del país de la salsitxa de Frankfurt es refereixi a una qüestió molt més simple. Que una "actitud desenfadada" aplicada a aquesta llengua local que espanta les inversions, vulgui dir, simplement, que vejam si fem el fotut favor de parlar en castellà d'una fotuda vegada.

stats