Publicitat
Publicitat

Voti ara, pregunti’m com!

Estimat president de la Generalitat, senyor Artur Mas i Gavarró, m’adreço a vostè per ajudar-lo a desencallar el vaixell nacional del mar dels Sargassos. (Nota per al Sindicato Manos Limpias: és una paràbola, no s’ho han de prendre en sentit literal.) Perquè tot i no formar part del Consell per a la Transició Nacional, com la Rahola, no deixo de pensar en vostè. Sé quina és la manera d’aconseguir votar. Tot legal. Sense esperes. Sense intermediaris. Sense molestes enquestes cuinades. Sense presó. Sense querelles.

Estimat president, aquest cap de setmana els seus socis d’Unió Democràtica de Catalunya han votat. Han contestat una pregunta que feia referència a la independència (i perdó per la rima). Els militants havien de respondre si volien o no que el partit continués “el seu compromís amb el procés” d’acord amb sis criteris que no copio, perquè necessitaria ja no un full de ruta, sinó una papereria sencera.

Per tant, doncs, la pregunta era sobre “el procés”. I tot que no s’especifiqués amb gaire claredat, puc afirmar que es tractava del “procés d’independència de Catalunya” i no pas del de Kafka, del de Nuremberg o del Constituent. D’altra banda, les urnes que han fet servir els d’Unió eren les mateixes que vam fer servir per al 9-N (de cartró, molt del rotllo “nova manera de fer política”). Ho veu, suposo. L’única solució per poder votar sense que ens empurin des d’Espanya és afiliar-nos en massa a Unió. Llavors podrem votar. Sé que per a vostè és un sacrifici, i també ho és per a en Junqueras, en Fernández i tots nosaltres, però no hi ha altre remei. Si cal, que la pregunta sigui tan complicada com la d’ells. I vaja, suposo que Unió no hi tindrà inconvenient, perquè passar de quatre mil afiliats a set milions es notarà en els comptes. Perquè tot això seria pagant, eh? Pagant.

Riure, malgrat tot