12/05/2011

Jo, aquí, hi vinc sempre que puc

1 min
Jo, aquí, hi vinc sempre que puc

Aquests dies de campanya electoral, els periodistes de tots els diaris s'entrevisten amb els principals candidats. Normalment, la fórmula és mixta. El diari oferirà una gravació de l'entrevista -sencera o no- a través de la web i també n'oferirà la versió escrita. Això és molt interessant -l'ARA ho ha fet- perquè permet al lector comprovar la fidelitat de qui transcriu. Jo diria, per exemple, que és molt important que a l'hora de transcriure no s'alteri l'ordre que han seguit les preguntes i respostes. Si el periodista ha començat demanant-li al candidat pel programa electoral i ha acabat demanant-li un record d'infantesa, però ho transcriu al revés, i la primera frase del candidat és el record d'infantesa i l'última, un resum del programa electoral, estem distorsionant la imatge del candidat.

El cas és que aquestes entrevistes se solen fer en un bar triat pel candidat. La tria del bar, naturalment, diu molt d'ell. No trien bars gaire moderns, ni gaire cars, ni gaire nous. Trien bars amb solera, bars de barri, de tota la vida, bars on es pot fer esmorzar de forquilla, bars on tenen vermut de Reus, bars que ara s'han tornat a obrir. I és per això que aquests dies, als bars, diguem-ne, emblemàtics -emblemàtics amb raó o sense raó- hi ha cua de candidats i de periodistes. Vull dir que si, per exemple, van al Velódromo, s'hi trobaran dos o tres candidats i dos o tres periodistes menjant dues o tres croquetes en dues o tres taules.

stats