Misc 07/11/2013

Quan les barbes de la teva amiga vegis depilar...

i
Empar Moliner
2 min

En la forma, per mi, Canal 9 no era ni de bon tros una tele pública. Per posar-ne un exemple revelador, el primer dia que van emetre van decidir programar una pel·lícula d'Esteso i Pajares. Em diu en Ferran Torrent que li sembla recordar que va ser Pepito Piscinas . Ahir, van fer l'última emissió. Els presentadors van anunciar que tancaven i darrere seu hi havia els treballadors, drets, en senyal de protesta. El que em va semblar sorprenent és que, un cop van haver-ho dit, l'informatiu va transcórrer com sempre. Vull dir que va haver-hi les glosses i succions de sempre al govern del PP.

Tot i això, que tanquin aquesta tele pública (que també compta amb periodistes, com a Telemadrid, independents i honestos que no han pogut actuar sempre com han sentit) és penós. I, de fet, Canal 9 és un canapè. El pastís, per al govern d'Espanya i per als interessos privats, és TV3. I del pastís, el farcit de xocolata, el tros que tothom es cruspiria, és el canal Super3. El Super3 fa la feina que ha de fer una televisió pública. Cohesiona idiomàticament i imparteix valors. És molt perillós que la Lila, el Fluski i el senyor Pla agrupin els nens de tota mena i condició davant la tele. Nens amb pares vinguts del Magrib, de la Xina, d'Extremadura i de Gratallops. Vatua el wok. Resulta que el Super3 fa que els nens que viuen a Catalunya parlin -sense cap problema i amb tota naturalitat- el català. Això sí que és perillós. El sensual tuf de les paraules d'en Fabra venia a dir: "Si vols tele en la teva llengua, te la pagues!"

"Quan les barbes de la teva amiga vegis depilar, posa les teves a remullar". Vull dir que pel govern d'Espanya (entre d'altres, esclar) TV3 és la culpable de la anormalitat que suposa el sobiranisme. Que tranquil·litzador seria matar el gos, per creure que acabem amb la ràbia.

stats