Misc 21/12/2013

El manefla de la plantació

i
Empar Moliner
2 min

Quan el govern d'Espanya reconeix que sí, que deu diners a Catalunya per la disposició addicional tercera de l'Estatut, però que ara no els pot pagar, els partits prohibicionistes catalans, i el PP en particular, es mostren comprensius. Diuen que Catalunya gasta massa en ambaixades, no diuen que Espanya gasta massa en joguines per a l'exèrcit, i es queden tan amples. Ara bé, això que han anunciat que faran ara, no compensar Catalunya pels dipòsits bancaris però, en canvi, compensar altres regions espanyoles, com Extremadura, és tota una altra maniobra molt més sofisticada. Com la de tombar l'Estatut.

Quan un amo pretén educar un servent, el servent ha de percebre que les decisions de l'amo no són justes i depenen de com es porti. Si el servent es mostra submís i obligat, serà compensat. Si no, l'amo pot compensar altres servents davant d'ell per fer-li veure que si vol privilegis ha d'obeir. El problema d'aquesta maniobra és sobretot per al PPC però també per a la resta de partits prohibicionistes. Extremadura podrà pagar la paga extra dels funcionaris; Catalunya, no. Què més estan disposats a empassar-se, amb joia, els dirigents del PPC, com a catalans? I què més estan disposats a empassar-se els membres del PSC i Ciutadans? Ni Linda Lovelace tenia unes ànsies d'engolir tan infinites. ¿Els sembla justa aquesta Catalunya que cada dia decideix Espanya? ¿Potser no els sembla justa, però troben que tots nosaltres (i ells, per la part que els toca) ens ho mereixem? ¿Els va bé la manera, tan peculiar, que tenen de cobrar i no pagar? Que ells no passin gana i fred i que puguin enviar una llarga carta als Reis no els hauria de fer oblidar que la feina principal d'un polític és evitar el sofriment dels seus conciutadans (que tant estimen, per cert). Acatant aquesta actuació de l'amo es converteixen en els manefles de la plantació. En els llepons de l'alcaid de la presó.

stats