28/04/2011

La bossa de patates

2 min
La bossa de patates

"Vol bosses?", li diu la caixera del súper a la senyora del meu davant. I ella li diu que sí. Les paga, perquè ara les bosses es paguen perquè no en gastem tantes. Al meu darrere hi ha un matrimoni heterosexual contrari a l'ús de bosses i així l'hi fa saber a la senyora. "Sap quantes bosses es distribueixen anualment a Espanya? Més de deu mil milions". Ella els explica que les bosses que li donen al súper les fa servir per a les escombraries orgàniques, però això no els acaba de satisfer. "Hi ha bosses especials més petites per al cubell petit de les escombraries", li diuen. "Sí -diu ella-, però són molt cares". I té raó. Un dia vaig provar de comprar bosses petites per al cubell i anaven al mateix preu que la tòfona. Per alguna raó que se m'escapa, les bosses industrials no són considerades un luxe però les petites, per al cubell petit de les escombraries (escombraries dividides en quatre cubells, dos de grans i dos de petits) sí.

Per desgràcia, la resposta de la senyora els dóna peu a l'adoctrinament i li comencen a explicar les bondats de les bosses d'escombraries biodegradables fetes amb fècula de patata. Les bosses biodegradables fetes amb midó de patata -li expliquen- no es fan amb derivats del petroli de Gadaffi i no triguen dècades a desintegrar-se.

D'acord. Fem bosses de midó de patata, si toca. La pregunta que jo em faig és si ja tenim prou camps de patates per fer tantes bosses. Deu mil milions de bosses són deu mil milions de patates. Conec uns quants pagesos que estarien disposats al monocultiu de la bossa de patata (si els paguessin alguna cosa més que 0,06 euros per quilo com ara).

stats